Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina

Des de la Edat Mitja hi ha constància de l’existència d’uns aiguamolls del riu Besòs.
Fruit d’un grans desbordaments del cabal del riu, aquest va canviar la seva llera i va dividir Sant Adrià en dos marges; l’esquerre amb l’antic Sant Adrià i el dret, el dels aiguamolls, que s’assecaran i es convertiran en una rica zona agrícola.
La imatge més representativa i on s’hi aplegava la gent del camp per les festes, era Cal Joanet i ca la Gracieta, on hi havia la Font de la Mina, que va donar nom al barri, i els anomenats “merenderos” per anar a prendre alguna cosa.
Aquí, fins a finals dels anys 60, hi va haver un conjunt de cases rurals, que aprofitaven les riques terres i l’abundància de l’aigua per produir molts productes que portaven a vendre a diferents mercats de Barcelona.
Aquestes cases van ser expropiades per Barcelona, per construir el Barri de La Mina, un nou barri per portar gent que venien de les barraques.